Grup onze

◉ HOME ◉ GÒTIC ◉ RAMBLES ◉ EIXAMPLE ◉ MONTJUïC ◉ ENTREVISTA ◉ GLOGSTER















owner

Benvinguts al bloc del Grup 11.
Us convidem a llegir la nostra aventura per Barcelona.

CBOX


ARXIU



CRÈDITS

© 2013 - Skins by IKA. thanks to Adila, Mayra, hanie & fiqa for the other codes and stuff.
L'eixample ens espera
escrit per Grup Onze at dijous, 19 de juny del 2014 & got 0 comentaris


Avui, 13 de juny,comencem l’últim dia de crèdit. Estim una mica tristos, perquè hem tingut moments molt interessants i de divertits mentre coneixíem Barcelona, però també alleujats perquè, degut al sol i lo molt que hem hagut de caminar, ha sigut esgotador. Quedem a les 7:45 davant l’ajuntament d’Esplugues, i sobre les 8 agafem el tramvia fins arribar a Palau Reial i pujar al metro, línea 3 fins Diagonal, on baixem i esperem una estona davant la Pedrera a que arribin els professors per passar llista.

Com la visita guiada no comença fins les 9:30, ens assentem en uns bancs i parlem sobre el que farem avui. Abans de les 9:30, mirem les rajoles modernistes que hi ha, i en dibuixem una. Aquesta casa, en realitat, s’anomena Casa Milà. Quan arriba l’hora, ens dividim en varis grups per visitar la Pedrera amb les explicacions d’una guia. L’arquitecte d’aquest edifici va ser Gaudí; Antoni Gaudí i Cornet va ser un arquitecte català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina. Va néixer el 25 de juny de 1852 a Reus/Riudoms i va morir a Barcelona, el 10 de juny de 1926. Gaudí es va traslladar per realitzar els seus estudis d'arquitectura a la ciutat de Barcelona on les seves primeres obres van estar influïdes per diversos estils com el neogòtic, mudèjar, barroc, fins a arribar a l'explosió del modernisme on va aconseguir implantar un estil propi, amb la utilització dels seus estudis sobre la natura i les formes reglades de la geometria, la utilització de totes les arts aplicades per la decoració dels seus edificis i la recuperació per l'ornamentació de l'antic mosaic transformat per Gaudí entrencadís, convertit en una nova tècnica.

Les obres d’Antoni Gaudi estan declarades patrimoni de la Humanitat. La majoria són edificis d'estil modernista que es troben a la ciutat de Barcelona o els seus voltants, tot i que també va projectar alguns edificis per a altres zones d'Espanya. Inicialment, es va declarar patrimoni de la Humanitat al «Parc Güell, Palau Güell i Casa Milà a Barcelona» (1984), però es va ampliar l'any 2005 a quatre edificacions dissenyades per Antoni Gaudí, passant a anomenar-se «Obres d'Antoni Gaudí». Exemples: Parc Güell, Casa Milà, Casa Batlló, Sagrada Familia.

La porta de ferro ens pot recordar a les closques d'una tortuga, pedres, etc.

Les diferències entre les façanes de les cases de la illa de la Discòrdia amb la resta de façanes del Passeig de Gràcia és que aquestes pertanyen al moviment artístic del modernisme, i per tant les seves façanes, els elements i materials utilitzats per a la seva construcció i tot en general, es completament diferent.

Pugem pel Passeig fins la Diagonal i trenquem a la dreta fins arribar a La Casa de les Punxes. Entrem a la casa del baró de Quadres; hi entrem i descobrim. Continuem fins al carrer València on hi ha un edifici molt curiós que té una placa a la façana.

Seguim fins al carrer de l’Almirall, Roger de Llúria se acentua por que es una palabra llana. Fotografiem les façanes que ens criden més l’atenció. En arribar al carrer d’Aragó, trobem l’església gòtica de la Concepció. Entrem al claustre de la qual i trobem la seva història en els panells. Al 1888 la van portar per a la reforma, la mitad del claustro esta en Santana, 1871-1888. Tot seguit anem a l’illa que hi ha entre les travessies de Consell de Cent i Diputació i visitem l’interior d’una illa de cases de l’Eixample. Dins d'aquesta illa trobem una construcció anomenada Torre de les Aigües. L'arquitecte de la Torre de les Aigües és Josep Oriol Mestres. Aquesta torre es va construir per aprofitar l'aigua del subsòl ja que les cases d'aquesta zona no tenien aigua potable. Creiem que les condicions de vida a les cases de l’interior de les illes són millors que a les de l’exterior perquè tenen mes accés a tot ja que estan al centre, però el soroll dels cotxes pot ser molt molest.

Veiem l’entrada al passatge Permanyer, on hi han cases rurals. Entrem a l’illa de la Discòrdia; hi ha tres edificis modernistes, la Casa Lleó i Morera de Lluís Domènech i Montaner, la Casa Ametller de Josep Puig i Cadafalch i la Casa Batlló d’Antoni Gaudí. A aquest conjunt de cases, se'ls anomena Illa de la Discòrdia perquè aquesta illa conté tres edificacions modernistes dels arquitectes més prestigiosos de la época. Les diferències entre les façanes de les cases de la illa de la Discòrdia amb la resta de façanes del Passeig de Gràcia és que aquestes pertanyen al moviment artístic del modernisme, i per tant les seves façanes, els elements i materials utilitzats per a la seva construcció i tot en general, es completament diferent.

Anem ara cap a la Sagrada Familia, l’obra més important de Gaudí. El Temple Expiatori de la Sagrada Família és una església monumental iniciada el 19 de març de 1882 a partir del projecte de l'arquitecte diocesà Francisco de Paula del Villar (1828-1901). A finals del 1883 es va encarregar a Gaudí la continuació de les obres, tasca que no va deixar fins a la seva mort, el 1926. A partir d'aleshores, diversos arquitectes han continuat l'obra seguint la idea original de Gaudí. Aquestes són les seves façanes: 

La façana del Naixement: Justament al centre, sobre la porta principal i entre les quatre torres, hi ha un xiprer que representa l'arbre de la vida, coronat amb una creu en forma de T (Tau), simbolitzant Déu Pare, amb unes diagonals a sobre seu en forma de X (Khi) que és la simbologia del nom de Crist i, finalment, un colom amb les ales obertes en al·lusió a l'Esperit Sant.

La façana de la Passió: Per la façana de la Passió o de Ponent, separada de la plaça que du el nom del temple pel carrer de Sardenya, Antoni Gaudí el 1917 projectà un dibuix on es veu també un esbós per un monument en memòria de Josep Torras i Bages, bisbe de Vic.

La façana de la Glòria: A la façana estaran representats: Adam i Eva, com a origen de l'ésser humà; Sant Josep a la seva feina de fuster; la Fe, l'Esperança i la Caritat representades per l'Arca de l'Aliança, l'Arca de Noè i la Casa de Natzaret; la Mare de Déu; les jerarquies angèliques, i Jesús al Judici Final, amb l'Esperit Sant en forma de rosassa i Déu Pare, formant la Trinitat augusta.

Els actuals escultors de la Sagrada Familia són:

• Jaume Busquets: Naixement i Anunciació (Façana del Naixement).

• Francesc Carulla: Santa Joaquima de Vedruna, Sant Josep Oriol, Santa Joana de Lestonnac i Sant Josep Manyanet (mainells exteriors).

• Jaume Cases: 56 escultures de mènsules d'àngels, a les set capelles de l'absis; 05:00 àngels i quatre capitells a la cripta.

• Ramon Coll: Sant Josep i la Mare de Déu (transsepte).

• Manuel Cusachs: Sant Ignasi de Loiola i Sant Josep de Calassanç (mainells exteriors). Sant Benet de Nursiay Sant Antoni Abat (absis).

• Francesc Fajula: Crist crucificat (baldaquí sobre elaltar central). Santa Escolàstica (absis).

• Domènec Fita: Sant Pere Nolasc i Sant Antoni Maria Claret (mainells exteriors). Entrada de Jesús a Jerusalem (lloses del sòl interiors del Portal de la Passió).

• Joan Flotats: clau de volta amb un relievepolicromado dedicat a l'Anunciació (cripta).

• Andrés Gallego de Montiel: Santa Teresa de Jesús (absis).

• Montserrat García Rius: Sant Francesc d'Assís, Santa Clara, Sant Bruno i Sant Bernat de Claravall (absis).

• Josep Llimona: relleu de la Sagrada Família (cripta).

• Carles Mani: La fugida a Egipte, en col · laboració amb Llorenç Matamala (façana del Naixement). Capitells i un model de Crist a mida reduïda per a la cripta.

• Llorenç Matamala: Àngels trompeters, Jesús treballant de fuster, Jesús predicant al temple, El savi i el Nen Jesús, Família de Jesús, Mort dels Sants Innocents, La fugida a Egipte (en col · laboració amb Carles Mani), Sant Zacaries, Sant Joan predicant, Immaculada Concepció, Esposalles de la Mare de Déu i Sant Josep, Coronació de Maria, La barca de Sant Josep, La presentació de Jesús al temple, Visitació (façana del Naixement). Verge amb el Nen, Mort del Just, Temptació de la Dona, Temptació de l'Home (Portal del Roser). Sant Maties, Sant Judes Tadeu, Sant Simó i Sant Bernabé (campanars del Naixement).

• Joan Matamala: col · laborar amb el seu pare, Llorenç Matamala.

• Joan Puigdollers: Sant Joan Bosco (mainells exteriors).

• Joaquim Ros i Bofarull: Adoració dels Reis i Adoració dels pastors (façana del Naixement).

• Maximí Sala Sánchez: Sant Josep (cripta).

• Joan Seguranyes: Sant Felip Neri (mainells exteriors).

• Etsuro Sotoo: Cor d'àngels nens i Ángeles músics (façana del Naixement), portes de la façana del Naixement, restauració de les escultures de la Porta del Rosari, cistelles de fruites dels finestrals exteriors, coronament amb el pa i el blat de l'Eucaristia (nau central), gàrgoles de les torres dels Evangelistes.

• Josep Maria Subirachs: L'Últim Sopar, Pere i els soldats, El petó de Judes, la Flagel · lació, la negació de Pere, Ecce Homo, El judici de Jesús, Les Tres Marías i Simón de Cirene, La Verónica, El soldat Longino, Soldats jugant als daus les vestidures de Jesús, la crucifixió, El vel esquinçat, L'enterrament, Ascensió de Jesús, portes de l'Evangeli, Getsemaní i la Coronació d'espines (façana de la Passió). Jaume el Menor, Sant Tomàs, Sant Felip i Sant Bartomeu (campanars de la Passió). Portes del Pare Nostre (façana de la Glòria). Sant Jordi (jubé de la Glòria).

• Núria Tortras: Sant Jeroni i Sant Vicenç de Paül (mainells exteriors).

Gaudí, per crear l'estructura de la Sargada Família, es va fixar molt en la Colònia Güell, construïda anteriorment.

Els càlculs per a les naus dels temples els feia amb l'estratègia de cubicar cada part de la coberta i voltes, buscar-ne el pes i el centre de gravetat, i d'inclinar les columnes per poder buscar la càrrega dels punts concrets.

Etiquetes de comentaris:

Publica un comentari a l'entrada